Per la finestra un sol assassi
m'informa cruel que son vora les dotze,
suposo que ahir m'ho vaig passa bÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂé.
Entre roba bruta estossegant
em sento esvaÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂït,perÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò mirant la nevera
ja sÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂé que puc dinar:pernil dolc florit.
D'aqui un quart
ja farÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂ un quart que estic arribant tard
al treball que em dona els quartos
per poder dir un altre any
que sÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂóc massa jove per fer-me gran
no puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
perÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò aixÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana em toca fitxar
al poble d'on vinc on encara no entenen
perquÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂè vaig marxar d'aquell lloc tan felic.
Vells amics i antigues nuvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso i jo somrient
dirÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂé que sÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂóc massa jove per fer-me gran
no puc fer-hi res,
massa jove per fer-me gran
perÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò aixÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò ho cura el temps
suposo que ho cura el temps.