No apel·lem la sort sinó al coratge
De guanyar-nos el dret de tenir sort.
La sort d'estar ben vius i obrir les ales
Del verb i dir les coses pel seu nom.
Dir-ho també si el vent ens ve de cara,
Si ens amenacen amb lleis i barrots,
Si ens sobrevola l'ombra d'una espasa,
Si voldrien apagar-nos el so.
Per tots els altaveus i sense pausa,
Direm els versos que ens reclami el cos,
Direm els mots que diuen l'estimar-se,
Direm la llum que puja del subsol.
Direm l'orgull bàrbar de ser nosaltres,
Direm que a poc a poc ens 'nem fent forts,
Direm que cap paret serà prou alta
Si una abraçada amiga ens porta a port.
Direm que anem omplint carros i barques,
Que no ens espanten gens ni llamps ni trons,
I el més bonic de quan siguem a plaça
Serà venir donant la mà a tothom.