El que està passant al japó
No és culpa del mar.
És pel deix d'un somriure
O l'estel d'algun vaixell,
Jo no sé què és això
Però jo vull això:
Seguir l'estel al darrer blau.
Una matinada d'abril,
En la cuina d'amics,
Plorava una guitarra
I se'n reia el destí.
Amb la por de l'això,
Quan només vols això,
Així, banalitzant el bé.
Amb els teus records adormits
En caixes de cartó arreu,
Vius en una mudança
O un viatge que no té fi.
I no és fàcil això
Però jo vull això,
Així, donant-li temps al temps.
Mentre et despulle amb un bes,
On l'acròmion és vers,
T'acarone l'espatlla
I em despenges un breu somrís.
No sabré què és això
Però jo vull això:
Seguir l'estel al darrer blau.