Fera i flor:
Al mateix jardí un sol batec de cor.
Ella és el matí, ella és un bressol,
Desfullant les nits
Va engronsant
Totes les pors.
Ferma però suau
Ferma però suau
Com la pluja quan cau.
Fusta i sang:
Ella és un pinzell, ella és un arrap.
De vernís lluent va cobrint els anys,
Ella és un martell
Ella és un cotó mullat.
Va fent nou lo vell
Va fent nou lo vell
Va fent nou lo vell
I va fent vells els mals.