Em ve de gust escriure una balada;
Avui he somiat que ens besàvem a la platja,
No ens importava res.
La lluna ens delatava amb la llum d'un far.
Els teus ulls em miraven de cara,
Els teus dits amb els meus ballaven un vals.
Però el sol consumeix cada record.
Vull mirar-te i que no em calguin més papers
Que el de fumar-te vora al foc sense cendrer.
Que te m'apropis d'amagades a l'orella
I guardar-te algun secret.
Vull cantar-te tonteries,
Enriure'ns d'aquesta vida;
Fer el poema dels teus llavis sobre els meus.
I fer d'aquest moment el nostre Déu.
Em ve de gust fer rock d'una balada;
Avui he somiat que ens besàvem a la platja,
I ho penso fer real.
T'he trucat, m'has dit que no m'esperaves,
I, ben mirat, jo tampoc m'ho pensava.
Quedem en aquell bar.
Però el món se m'ha parat en un segon.
Vull mirar-te i que no em calguin més papers
Que el de fumar-te vora al foc sense cendrer.
Que te m'apropis d'amagades a l'orella
I guardar-te algun secret.
Vull cantar-te tonteries,
Enriure'ns d'aquesta vida;
Fer el poema dels teus llavis sobre els meus.
I fer que aquest moment no digui adéu.
El temps crema, latent, tot allò que mai va ser,
Que no em conformo amb l'espurna d'un record,
Però no puc parlar-te sense embadalir-me en un somriure.
La vergonya és un recurs covard de la por,
Que empresona, que devora.
Però la manca de valentia per dir-t'ho en persona,
M'obliga a escriure't en una cançó que...
Vull mirar-te i que no em calguin més papers
Que el de fumar-te vora al foc sense cendrer.
Que te m'apropis d'amagades a l'orella
I guardar-te algun secret.
Vull cantar-te tonteries,
Enriure'ns d'aquesta vida;
Fer el poema dels teus llavis sobre els meus.
I fer d'aquest moment l'últim adeu.