[ Featuring Pascal Comelade ]
S'alcen arbres blancs
Com versos.
Uns més rectes,
D'altres corbats,
Alguns marcats
Per les mans dels amors
Que hi han passat.
Aquest bosc té tanta força com por,
Por del blanc immaculat,
Por de la negror de ser oblidat,
I sembla que de tant que hi ha plogut,
No ha quedat cap petja que expliqui
Com saber-hi estar (en aquest bosc).
Però avui (de nit),
Quan tots els pigments s'han assecat,
Els arbres se m'han fet escorça
I com una foguera
M'han abraçat
I el blanc es torna creatiu
Enlluernant a toc intermitent
I en la seva personalitat
Se'm fan vida.
