JupyKer - Floretes a la tomba Lyrics

Jo, si miro bé, soc exactament la mateixa nena que tenia set anys i un dia es va enfadar perquè vaig veure que quan em rentava les mans embrutia l'aigua. Vull dir, hòstia, però quina merda: ara tinc les mans netes però l'aiga és bruta

De petit era agraït, no gatejava, regatejava
Et somreia i et fotia el lio alhora, com ara
Floretes a la tomba mentre mengen canapès
Des dels quinze em va deixar tocat aquella bala
Digue'm, com polles vols que balli amb els teus dos ulls mirant-me?
A banda de cavall ja em semblo un puto zombi amb asma
El tipus d'atracció de dos vellets amb bodes d'or
El moment on la consciència arriba i et va a tope el cor
Degut a somiar tant no sé quan despertarem
El sol no brilla doncs per la lluna el canviem
Tot al moment, ho vull ara
Sopar i sexe a la vegada
I entremig un comentari que em foti fora del pis (però de lloguer)
Què t'esperaves? Un xalete?
Clarete i vainillota per la gola del meu tete
El treball de vacances ara el tenen amb TikTok
El temps corre al seu voltant junt amb fetitxes i tocs

L'àvia és l'única ànima que m'anima a rimar
A part de tu, de me mare i de la platja de Caldetes
La sinceritat només la té la Greta
No ha pirat, i un any que porten fetes les maletes
T'abraço, i l'abraçada se'm queda curta
Després de tot ja he fet la pau amb cada un dels dubtes
Aquella nit a la comissaria tremolant
Les multes van esfumar-se com aquell últim petó

De petit era raret
Però ja apuntava
Maneres teatrals i un amor per les paraules
Un humor especial quan toca drama
I una mala llet que segueix sortint a vegades
La primera lletra que guardo del dos-mil quinze
Porta com a títol "Rap contra la monarquía"
Si els àtoms ja no són els que hi havia
Per què ens seguim banyant plegats a la mateixa ria?
Les línies de l'asfalt seran el guia
Vigila si trepitges just a sobre que la lies
Manies, com l'amor a lo impossible
O comptar síl•labes abans de fer poesia
Si estudiessin tot això d'aquí cinc segles
Haurien de parlar de tu: Isabel Freire
Tranqui, si els llocs deixen de ser el que eren
El record serà allà inclús després de l'Alzheimer

L'àvia és l'única ànima que m'anima a rimar
A part de tu i els corriols de La Garrotxa
Sé qui posaria a la llotja
Els de primera fila als bolos on érem dotze
T'abraço i l'abraçada mai és prou llarga
Com un estiu, com un amor, com una tarda
Aquella nit a la vorera, esgarrifances
Dormint en una màrfega entre rates i records