Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa mes curta i mes amarga respira fort i torna cap a casa. Ja no queden raboses ni llops ni esclatassangs ni margallons ni figueres de pala ni una trista sargantana. Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa mes curta i mes amarga respira fort i torna cap a casa. Ja no veu enamorats pels racons ni sibanites del cannabis tampoc ara astan fent hores extra per pagar-se la hipoteca. Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen i ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort! Un vell puja una senda trencada i derruïda i com mes camina mes renega de la vida i blasfema i s'enrecorda de la guerra. Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trequen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren. Tots els pous s'has farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i el fills se'n van del ploble. Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar i ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort! Ens mantindrem fidels a aques poble. (bis 3) ens mantindrem sempre fidels aques poble. Garbell de temps, parany a la memòria el timó no brota el desert s'acosta colpeja fort companya, colpeja Ens mantindrem fidels a aques poble. ens mantindrem sempre fidels aques poble. I ara que hem de sobre viure som imprevisibles colpeja fort. (bis 2)