[ Featuring Alicia Rey ]
De lluny em sembla reconèixer un caminar despert
Que no es pot confondre,
I em dius aquell 'quant de temps',
I sense dir-ho sabem amb qui estem pensant,
Que no fa tant que ens unien les ganes,
D'estar una mica més a prop del que ens hem recordat.
I quan la primera il·lusió es transforma,
Marxem amb la promesa de tornar-nos a veure,
Veient com aquestes pors se'n van amb tu,
I que per un moment sembla més fàcil,
Tornar a saber allò que ens hem recordat,
Quan pesava tan poc el que no havíem fet.
I viure com si no ens hagués de passar res
I saber que mai no tornarà aquest moment
Que tot aquest buit, que omplíem amb tu
Ara costa més de reconèixer
I com cada cop ens costa més saber
Què és nostre i què és teu
Com hem après a tenir cada dia els seus moments
A sentir la seva veu entre tot el que ens passa
Com també hem après a tenir més temps per nosaltres
I per veure com cada cop ens costa més descobrir
Coses que no vam viure amb tu
I viure com si no ens hagués de passar res
I saber que mai no tornarà aquest moment
Que tot aquest buit, que omplíem amb tu
Ara costa més de reconèixer
I com cada cop ens costa més saber
Què és nostre i què és teu
