A la vida hi ha un temps per a cada desig.
Construir vora el mar un hotel tot de blanc.
Entre vinya i canyís, enfilat a un turó,
Dins la guerra asfixiant va poder ser un pulmó
Can Jestona en van dir, pel cognom de la gent
Que el va reconvertir en un refugi per nens.
Periodistes i amics, escriptors i veïns
Es miraven el món des de la llibertat.
Del treball quotidià van passar al compromís.
Tots es van implicar, que al feixisme se'l combat.
De la gran descoberta d'un paradís blau,
A la trista fugida d'un paradís perdut.
La història humanitària d'honor i resistència gràcies a Tossa de Mar. Que des d'allí sentia lo foc d'artilleria del Front de l'Ebre vençut
I Can Jestona brillant entre el fum.
Fou descans de soldats, d'infermeres de permís
Que amb rigor i humor defensaren el país.
Carregats en camions van haver de fugir
I les bosses de mà eren fundes de coixí.
La carretera semblava una ferida infectada,
Supurant matalaps i maletes arreu.
La història humanitària d'honor i resistència gràcies a Tossa de Mar. Que des d'allí sentia lo foc d'artilleria del Front de l'Ebre vençut
I Can Jestona brillant entre el fum.
A la vida hi ha un temps per poder homenatjar
La memòria dels llocs que han sigut dignitat.