Érem eterns i flotàvem pel món.
Confiàvem en la gent, estimàvem sense por.
Però el pas del temps no es pot aturar
I anaven passant trens i anàvem fent-mos grans.
Finestres i somnis i aquella santa innocència de ser invencibles.
Revistes i còmics i aquella foto antiga
Dels amics que crèiem que eren ja per sempre.
Un gran desig de menjar-mos-ho tot,
De poder forjar el destí des de dins l'habitació.
I al cap dels anys oblidar prioritats, dixar de jugar,
Créixer ràpid a glops de realitat.
Cabanes als arbres i un punt de bogeria. Sol i bicicletes.
Arrugues i canes, l'avui que s'esvaïa.
Llibres i flors seques. La il·lusió perenne.
Com l'estrella de mar regenera los seus braços
També tu i jo podem recompondre l'alegria i els pedaços.
Quan som adults oblidem què és somiar,
La mirada que hem perdut, l'energia pel demà.
I el seny que ens envolta que ens posa pedres al fetge, renunciant a creure.
Cuidem la nostàlgia, les pessigolles al ventre.
Celebrem la vida, dixem-mos sorprendre.
Com l'estrella de mar regenera los seus braços
També tu i jo podem recompondre l'alegria i els pedaços.