Units al despertar al primer caminar, units per la desgràcia dòlar-democràcia. Units per la misèria que plenaven els teus ulls, ulls d'un mon que no parla no menja ni dorm. Units per les cançons que no em deixen de cantar, cançons que ara em parlen i que no tornaran. Units pel record que mai no ens deixarà com el motor del temps que et va massacrar. Units per a fer front desde les nostres presons en algun racó del món tacats de sang, de sang odi i dolor. Quan no hi ets, quan no hi ets, no hi sóc quan no hi ets, I ara passe els dies en el nostre racó recordant amb mig somriure els temps de la il·lusió. He après a plorar, he après a odiar, he après que la història encara té els seus motors. Units per a fer front desde les nostres presons en algun racó del món tacats de sang, de sang odi i dolor. Quan no hi ets, quan no hi ets, no hi sóc quan no hi ets Voles dins els meus ulls com una llàgrima més, sé que no pots tancar els punys ni tornar a cridar al cel. I el teu cap destrossat mai més tornarà a pensar, algú el va soterrar dins la terra que vas estimar, estimar...