Et vaig conÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del colÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂ÷legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'ha agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, quÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂè tal",
prou que ho volia perÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò quedava aturat,
a la parada del bus cada mati arribava a l'hora puntual
nomÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂés per veure't de lluny allÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂàal davant.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Vaig arribar a festejar aquella veÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂïna teva plena de grans
tan sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
perÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂò si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al mati vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell ÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂés igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas conÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂÃÂèixer i jo em vaig fer el despistat.
Pot ser vam se afortunats
de mai no haver parlat,
a mi les salsitxes mai m'han agradat.