No era tan gran com el pinten
Compte amb el que et diuen
Que els poetes ho escriuen
Sols estic bé quan m'enganyen
Després quan somric ho faig sense ganes
M'ho trague i em senc el rei
El rei dels inútils!
Neurones cabudes em cremen el cap
I ara camine amb el cap acatxat
No vull anar a espai ni caminar d'esquenes
Tampoc vull que tot siguen penes
Visc acceptant que tu dictes les regles
I imaginant que ja no poses pegues
Em fa mal el cap, se m'unflen les venes
I esperes sentat que el pi faça peres
I de tu i de tu què?
I de tu sols he aprés a beure Whisky sec
Pau eres burro
Per què te la flipes?
Vull portar-ho al bé però no puc més
Açò pot amb mi, açò pot amb mi
Arribats ací ja no tinc altra que polsar reiniciar
Ara sols em queden els arbres i el vent de les teues paraules
Els murs que tapen les cases i els plors que conten escenes
Em rebenta que regues faroles i que no t'illuminen de veres
No puc acceptar qui eres, significa viure d'esquenes
Sempre la mateixa roda, fes que descarrile o jo em ratlle i em tire
Canvia de direcció almenys, no pots! vas en vies de trens
Jo preferisc el burro! Doncs sí que eres burro!
I de tu sols he a aprés, he aprés a no fer res
No puc comprendre perquè em trobe en este estat.