La sorra engul el cant
De les nostres rondalles
La veu suau del vent
Encén els nostres cors
Sabem,
Que no hi haurà pau en la vostra alqueria
Fins que no vengem la calúmnia
I seguem els barrots amb les dents
La virtut del que calla, plora i no resa,
és l'arma que s'adreça més enllà del vel
La pobra i tímida tendresa és l'esperança
Que fa un soroll com la terra quan se seca
El temps, passa! el temps que passa i no t'espera
I la sang dels infants morts
Que marquen el ritme de la venjança
D'un planeta que agonitza entre fam, fum i cendra
Lluitem per avançar
Obrim els panys de la seua derrota
Llaurem-nos el demà,
Llaurem-nos el demà!
Hem heretat la injustícia de viure en la corda fluixa
Va passar la tardor i tal volta demà no quede
Ni un mal racó per esperar-te
S'afanyen en construir
Furioses presons per furtar-nos el nostre horitzó d'amanéixer
Nosaltres somiaven en créixer
Al calor suau de la nostra terra feta cançó
Pedrega en el sostre de la vostra mansió
Lluitem per avançar
Obrim els panys de la seua derrota
Llaurem-nos el demà,
Llaurem-nos el demà!
Entre el suau vincle amb l'oceà, tot s'enlaira molt ràpid
Ja no tens temps per respirar, l'esperança feta cançó
Perquè som com notes al vent
Un sol poble, un cor valent...
On estan els nostres somnis?
Soterrats al fons del calaix.