Passem del teu sermó
Volies la raó però no en tens gens
Però què és important? Si no pintes res...
Ara eres un muntó de pols que camina confús
No era convenient anar d'intrús
No era convenient forçar el nuc
No era convenient ni mirar-te
Ni mirar-te,
Ni mirar-te de lluny!
Ara, el camí cap a casa m'atrapa
La por a un destí sense calma
I m'arrapa! I m'arrape de nou perquè em falta
Lo bo, lo roín, la pau i la guerra
Lo bo, lo roín, la pau i la guerra
Passem del teu sermó
Farem el que ens done la gana
Jo sóc pres de la incertesa
Que amaga el demà
Jo sóc pres del nostre somni just,
Dels llocs perduts
Jo sóc pres de la tendresa
Que no vaig tenir
Jo sóc pres d'un món sense sentit
De la llarga nit
A vore molt més enllà de la barra i el got
No sé calmar-me, sempre vaig al trot
No sé esperar-me a que es pare tot
No se torbar-me en la Play dels ous
Jo esperava que algun dia este món s'aclariria
Jo esperava que algun dia trobaren la medicina
I no! estem més perduts que una bala
Idiotes, tontos, inútils
Idiotes, tontos, a manta!
Ens peguen el palo en la cara
Es riuen sense vergonya
I la pau regna sense treva
Passem del teu sermó
Farem el que ens done la gana
Em trobe sol...
Jo sóc pres de la incertesa
Que amaga el demà
Jo sóc pres del nostre somni just
Dels llocs perduts
Jo sóc pres de la tendresa
Que no vaig tenir
Jo sóc pres d'un món sense sentit
De la llarga nit