Roger Padrós - Ferides Lyrics

Ja van tantes vegades
En les que he tingut por de mi,
De no entendre el que passa.

Són massa les preguntes
Que no m'hauria de fer mai,
Em costa tant mirar-me,

M'espanten les ferides,
La pell d'aquella cicatriu
Que no es va tancar mai.

Sempre he estat molt romàntic
D'idees fixes dins el cap
I això ara se m'acaba,

M'abraço a les esquerdes
D'un escut que vull llençar,
Sempre amagat darrere,

Tapant-me les ferides,
La pell d'aquella cicatriu,

Que no es va tancar mai,
Encara ho sento avui,
Com si em cremés per dins,
Ho escriu la meva veu,
I ara soc com l'ocell
Que surt volant del niu
Només vol ser estimat
Com ell estima el vent,
El vent que el fa volar.

Em pesen les paraules
Que tant de temps porten vivint
Dins d'aquest cos que crida,

Però al viure sota l'aigua
Fa que ningú em pugui sentir,
Jo no vull ofegar-me,

M'espanten les ferides,
La pell d'aquella cicatriu,

Que no es va tancar mai,
Encara ho sento avui,
Com si em cremés per dins,
Ho escriu la meva veu,
Avui em vull desfer,
De tot el que no soc.

I ara visc com l'ocell,
Que surt volant del niu,
Només vol ser estimat,
Com ell estima el vent,
El vent que el fa volar.