Estem tan poc capacitats
Per tanta decisió important.
Delegue tasques rellevants,
Torne a per tu.
Queda't al llit una estoneta més
Fins que s'acaben les hores de sol,
I ens contem el secret de qui som.
Si el món acaba demà,
Si tot acaba demà,
Que fantàstic sentir-te al costat.
I al capvespre cridar
Un últim vers a la mar.
Tens la llar més bonica que he vist.
Discos de Dylan, foc al mar,
Em portes fades i paranys.
Mengem la poma no ens veuran,
Ja anem guanyant.
Ballem sense saber ballar, per què no?
I descalça en l'arena em diràs
Que ens desperten les ones a l'alba.
Si el món acaba demà,
Si tot acaba demà,
Que fantàstic sentir-te al costat.
I al capvespre cridar
Un últim vers a la mar.
Tens la llar més bonica que he vist.
La carn s'integra amb les flors,
Al teu cabell la posta de sol.
Alimenta'm que vull continuar.
Saluden al rei, el rei de paper,
L'últim que riu en el regne dels tristos.
Qui té por d'ell, crec que ha de saber.
Mira'l als ulls, trobaràs els seus riscos.
Quan el silenci calla i podem parlar,
L'aire metàllic caurà.
Caminarem ben fort deixant petjades a foc,
Murs de paper cauran.
I si el món acabara demà,
Brindarem sense por al final.
I si el món acabara demà,
Dins la llar més bonica que vist.