Espanta tindre't prop
Si he d'estimar-te.
Espanta ser feliç
Si un dia has de plorar,
Ser llàgrima i cristall, fragilitat.
Espanta voler molt
I ser volgut.
Espanta allò complet
I el que és possible.
Ens espanta veure'ns vius,
Fins que et canses
I somrius a dins la mar.
Si la pena ha de morir, mata-la
Que caiga ja, que hem de seguir.
Vénen, vénen, vénen a per tu,
Temor a la memòria.
I a dins del cor porte
Un nou món per habitar.
Espanta allò sincer
I l'incansable.
El riure artificial
I l'altruista responsable,
La veu del poble derrotat.
Espanta caminar
Si he de trobar-te
Espanta la presó
I la repressió
I ens espanten els valents,
Els que volen amb el vent
Sense accidents.
I si l'angoixa ha de morir, mata-la
Que caiga ja, que hem de seguir.
Vénen, vénen, vénen a per tu,
Temor a la memòria.
I a dins del cor porte
Un nou món per habitar.
Vénen, vénen, vénen a per tu,
Cadenes i crisàlides.
Si el món és la presó,
Estaré pres per rebel.lió.
Vénen, vénen, vénen a per tu,
Temor a la memòria.
I a dins del cor porte
Un nou món per habitar.
Vénen, vénen, vénen a per tu,
Cadenes i crisàlides.
Si el món és la presó,
Estaré pres per rebel.lió.
Si el teatre cau,
També caurà el teló.
Entre la pols un guió
Que parla de tu.
Dins de les entranyes hi ha un racó,
La por en un caixó.
Se'ns ha oblidat
La rebellia d'actuar.
I on mana el mariner
No mana el capità, paràbola!
Que quan quede res ho tindrem tot.