Amb un fil de veu
Rega les esperances
Un sentiment ocult
Que vibra a les entranyes
I el camí impossible
A poc a poc es fa planer
Dins seu torna a sonar
L'albà que mai va fer
Sap que eixos batecs
Volen dir alguna cosa
Fa sol i vol deixar
De buscar una resposta
Ara vol estimar-se
I no esperar ser corresposta
Com una equilibrista entre
La culpa i l'aposta
No vol seguir abocant-se
Al pou dels records
Vol alçar la mirada
I perdre's en l'horitzó
Vol ser l'ocell de l'hivern
Que al cel es dilueix
Com ara ella es fon
Amb les ales de la cançó
Soltar l'alegria mora
Al menyspreu del senyoret
Ella no es malfaenera
és fidel a les arrels
I amb galtes de poma roja
Cantarà tota la nit
Cada cançó un punyal
Que s'arrencarà del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Ja ve el vent de migdia
Ja ve el vent de ponent
Tanca finestres i portes
Fins que torne l'aire fresc
Obri l'amagatall
On guarda el seu tresor
I espolsa la pols
De les cançonetes d'or
Esta nit vol mudar-se
Com un vint-i-cinc de copes
Eixir i deixar-se anar
Entre bruixes i dansaores
Diuen que el seu poble
és un niu de raboses
Ella només has vist lladres
Al palau dels afores
Les misèries de l'amo
I que quan ha tocat durets
Li ha amollat en castellà
Que no tenen veus ni drets
I tan alta com va la lluna
I l'estrela que l'acompanya
Quanta pena han de passar
Les obreres que ell enganya?
Però els carrers són d'elles
I entre totes són navalla
Filles de l'orgull d'un poble
Que ni claudica ni calla
I amb galtes de poma roja
Encendran tota la nit
Cada foguera un punyal
Que s'arrencaran del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Jo no cante per la gràcia
Ni tampoc per desamor
Cante pa que tu me mires
I em portes pomes l'hort
Xavi Sarrià - La cantaora Lyrics
Xavi Sarrià - La cantaora Lyrics
We currently do not have these lyrics.
If you would like to submit them, please use the form below.
We currently do not have these lyrics.
If you would like to submit them, please use the form below.
Catalan
Amb un fil de veu
Rega les esperances
Un sentiment ocult
Que vibra a les entranyes
I el camí impossible
A poc a poc es fa planer
Dins seu torna a sonar
L'albà que mai va fer
Sap que eixos batecs
Volen dir alguna cosa
Fa sol i vol deixar
De buscar una resposta
Ara vol estimar-se
I no esperar ser corresposta
Com una equilibrista entre
La culpa i l'aposta
No vol seguir abocant-se
Al pou dels records
Vol alçar la mirada
I perdre's en l'horitzó
Vol ser l'ocell de l'hivern
Que al cel es dilueix
Com ara ella es fon
Amb les ales de la cançó
Soltar l'alegria mora
Al menyspreu del senyoret
Ella no es malfaenera
és fidel a les arrels
I amb galtes de poma roja
Cantarà tota la nit
Cada cançó un punyal
Que s'arrencarà del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Ja ve el vent de migdia
Ja ve el vent de ponent
Tanca finestres i portes
Fins que torne l'aire fresc
Obri l'amagatall
On guarda el seu tresor
I espolsa la pols
De les cançonetes d'or
Esta nit vol mudar-se
Com un vint-i-cinc de copes
Eixir i deixar-se anar
Entre bruixes i dansaores
Diuen que el seu poble
és un niu de raboses
Ella només has vist lladres
Al palau dels afores
Les misèries de l'amo
I que quan ha tocat durets
Li ha amollat en castellà
Que no tenen veus ni drets
I tan alta com va la lluna
I l'estrela que l'acompanya
Quanta pena han de passar
Les obreres que ell enganya?
Però els carrers són d'elles
I entre totes són navalla
Filles de l'orgull d'un poble
Que ni claudica ni calla
I amb galtes de poma roja
Encendran tota la nit
Cada foguera un punyal
Que s'arrencaran del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Jo no cante per la gràcia
Ni tampoc per desamor
Cante pa que tu me mires
I em portes pomes l'hort
Rega les esperances
Un sentiment ocult
Que vibra a les entranyes
I el camí impossible
A poc a poc es fa planer
Dins seu torna a sonar
L'albà que mai va fer
Sap que eixos batecs
Volen dir alguna cosa
Fa sol i vol deixar
De buscar una resposta
Ara vol estimar-se
I no esperar ser corresposta
Com una equilibrista entre
La culpa i l'aposta
No vol seguir abocant-se
Al pou dels records
Vol alçar la mirada
I perdre's en l'horitzó
Vol ser l'ocell de l'hivern
Que al cel es dilueix
Com ara ella es fon
Amb les ales de la cançó
Soltar l'alegria mora
Al menyspreu del senyoret
Ella no es malfaenera
és fidel a les arrels
I amb galtes de poma roja
Cantarà tota la nit
Cada cançó un punyal
Que s'arrencarà del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Ja ve el vent de migdia
Ja ve el vent de ponent
Tanca finestres i portes
Fins que torne l'aire fresc
Obri l'amagatall
On guarda el seu tresor
I espolsa la pols
De les cançonetes d'or
Esta nit vol mudar-se
Com un vint-i-cinc de copes
Eixir i deixar-se anar
Entre bruixes i dansaores
Diuen que el seu poble
és un niu de raboses
Ella només has vist lladres
Al palau dels afores
Les misèries de l'amo
I que quan ha tocat durets
Li ha amollat en castellà
Que no tenen veus ni drets
I tan alta com va la lluna
I l'estrela que l'acompanya
Quanta pena han de passar
Les obreres que ell enganya?
Però els carrers són d'elles
I entre totes són navalla
Filles de l'orgull d'un poble
Que ni claudica ni calla
I amb galtes de poma roja
Encendran tota la nit
Cada foguera un punyal
Que s'arrencaran del pit
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
La xiqueta que ara canta
Vol les penes oblidar
Deixa-la si vol plorar-les
Que igual que venen se'n van
Ella no canta per la gràcia
Ni tampoc per voluntat
Canta per guanyar la vida
Que el jornal no pot pagar
Jo no cante per la gràcia
Ni tampoc per desamor
Cante pa que tu me mires
I em portes pomes l'hort
Writer: Xavi Sarrià
Copyright: Lyrics © Unison Rights S.L.
Copyright: Lyrics © Unison Rights S.L.